EL PRIMER

Demà a aquestes hores ja hauré fet el primer dels no-se-quants exàmens que tinc. La veritat és que a aquestes hores me la porta ben fluixa com em vagi, només tinc ganes de sortir de l'aula i saber que fins d'aquí a uns mesos no hauré de tornar a pensar en:
- Hipoacúsies de cap tipus
- Otorrees
- Tumors
- Petrositis
- Trompa d'Eustaqui
- ...

Una sèrie de noms i conceptes que penso esborrar de manera temporal del meu disc dur. La veritat, no se com he estat capaç d'introduir tot això... I evidentment encara queda molt per endavant, perquè l'exàmen de Patologia és només el primer, i no pas l'únic del Lorente...

Em considero un apersona de pocs odis, però aquest paio ha sobrepassat els meus límits naturals. No hi havia dia que no pensés en ell, però només per cagar-me en la mare que el va parir, en les seves putes muletilles i els seus conceptes clars...

Com es pot ser tan desgraciadet? Com es pot tenir tanta mala baba? Perquè no és feliç, d'això estic del tot segura, i ha de pagar les seves frustracions amb els seus pobres alumnes. Perquè potser veu als logopedes com l'últim mico, sense veu ni vot en els seus súper diagnòstics, anamnèsis i patologies... Perquè per desgràcia ha de formar a tots aquests micos, i això li infla les pilotes...

En fi, em sembla que ja m'he desbravat prou, tot i que tindria molt a opinar sobre aquest personatge... Millor em callo, omplo les preguntetes dels collons fins allà on pugui, i reso a Santa María dels Impossibles per treure el set...

MERDA A TOTS/ES!!!!!!