EL PRIMER

Demà a aquestes hores ja hauré fet el primer dels no-se-quants exàmens que tinc. La veritat és que a aquestes hores me la porta ben fluixa com em vagi, només tinc ganes de sortir de l'aula i saber que fins d'aquí a uns mesos no hauré de tornar a pensar en:
- Hipoacúsies de cap tipus
- Otorrees
- Tumors
- Petrositis
- Trompa d'Eustaqui
- ...

Una sèrie de noms i conceptes que penso esborrar de manera temporal del meu disc dur. La veritat, no se com he estat capaç d'introduir tot això... I evidentment encara queda molt per endavant, perquè l'exàmen de Patologia és només el primer, i no pas l'únic del Lorente...

Em considero un apersona de pocs odis, però aquest paio ha sobrepassat els meus límits naturals. No hi havia dia que no pensés en ell, però només per cagar-me en la mare que el va parir, en les seves putes muletilles i els seus conceptes clars...

Com es pot ser tan desgraciadet? Com es pot tenir tanta mala baba? Perquè no és feliç, d'això estic del tot segura, i ha de pagar les seves frustracions amb els seus pobres alumnes. Perquè potser veu als logopedes com l'últim mico, sense veu ni vot en els seus súper diagnòstics, anamnèsis i patologies... Perquè per desgràcia ha de formar a tots aquests micos, i això li infla les pilotes...

En fi, em sembla que ja m'he desbravat prou, tot i que tindria molt a opinar sobre aquest personatge... Millor em callo, omplo les preguntetes dels collons fins allà on pugui, i reso a Santa María dels Impossibles per treure el set...

MERDA A TOTS/ES!!!!!!

TANCAT

Cerramos el blog de manera temporal debido a causas de fuerza mayor, como ahora el estudio de diversas asignaturas que no hacen más que comportar dolores de cabeza y pocas horas de felicidad...

A menos que se de cualquier urgencia digna de ser contada, hasta el próximo mes aquí no se actualizará nada. La redactora se encuentra en estos momentos, inmersa en una carrera a contrarreloj, en la cual intenta engullir el mayor número de conocimientos usando la táctica conocida como el estudio bulímico: jalar definiciones para vomitarlas el dia del examen.

Desde aquí queremos solidarizarnos con toda aquella gente que actualmente está ocupando bibliotecas, salas de estudio, habitaciones propias y ajenas... Nos solidarizamos con los novios olvidados, con los amigos compartidos, amantes, encontronazos casuales, rollos, padres, madres, hermanos y hermanas... Entendemos que es difícil tratar con estudiantes neuróticos y atacados de los nervios; con verborreicos que no hacen más que hablar de cosas sin sentido (debido a que todas las conexiones neuronales están reservadas al estudio implacable de miles de teorías).

Pedimos humildemente algo de comprensión, atenciones varias y mimos... Para aquellos/as que estén solos/as como la menda lerenda, les mandamos un abrazo aún más cálido, y desde aquí todo nuestro cariño y apoyo.

Sentimos las molestias.

La eterna estudiante.