Estiu d'exàmens, a les portes i al final. Però hi ha recompensa.
Estiu de cafès servits per altres i per mi. De paelles, menú per a sis i uns ulls marrons que contemplo rera la barra estant.
Estiu de cerveses, terrassa i riures. Hi ha també dies ennuvolats de platja, daikiris amb els peus nus al balcó i passeig per Girona.
Nits amb tant d'alcohol que una es creu capaç -un cop més- de ser qui mai podrà arribar a ser. Per això, nits d'estiu com un miratge. La culpa i la mentida, l'auto-desengany (això existeix?) i la provocació. Però al final tot ha de sortir...
Estiu de carícies, copes, vestit i tacons, raviolis i sexe. Ploro i s'acaba (que no pas a l'inrevés).
Estiu més de lluna que no pas de sol. Cares noves. S'acaba la terrassa i comencen els viatges nocturns en cotxe. Eixample, Barceloneta, Gràcia, Berga, Mataró... Sumem quilòmetres i riures. Canto per matar el temps o la nostalgia, ara ja no recordo...
Nits d'estiu perdudes (o trobades) mapa en mà. De llàgrimes i abraçades. Un bon company de viatge és difícil trobar; però va amb mi.
Estiu imprevist, irònic, sorpressiu -que no sorprenent...
En fi, un estiu més per anyorar aquell altre que va ser. Un de més buscant quelcom color mel, una marca de foc en la pell, un somni daurat, blanc i verd. Un any més comptant a partir de...
Encara no he deixat de fumar